¿Dónde está Jessica Hyde?
Amb aquesta pregunta aparentment simple comença una minisèrie que fa poc temps que es va crear.
No us estic escrivint aquesta entrada explicar-vos de què va la sèrie, sinò per parlar-vos sobretot de la imatge que s'ha utilitzat a gran part de la sèrie.
Bé, des del principi.
Aquesta serie ha estat produïda a Anlgaterra i ha triomfat gràcies al seu argument rebuscat i gràcies a la polèmica que ha causat, certes coses molt atrevides, fins i tot, potser inapropiades.
El cas és que ha adquirit molta popularitat, ja sigui bona o dolenta, pero ha triomfat.
Bé, doncs anem al tema que ens ocupa: La imatge de la sèrie.
Durant tota la sèrie, veiem que hi ha un color que sembla ser el característic, el groc. Aquest color és l'utilitzat en moltes escenes importants, objectes importants, i demés coses que necessiten ser relacionades directament amb la bogeria de la sèrie.
No obstant, no nomès han fet que el color groc aparegui més temps que els altres o que aparegui més quantitat de groc. El que ells han fet ha estat utilitzar un color groc molt intens, molt brillant si escau, i, sobretot molt saturat, jugant molt amb el contrast de colors i els colors complementaris.
.
La saturació és el més important del color d'aquesta sèrie, i no només ho fan amb el color groc
Tota la sèrie és un continuu de jocs amb els color que formen la imatge de la pantalla. Sempre hi ha algun detall que fa que no només paris atenció en el que esta passant directament a la sèrie, i que passis a observar el fons de la escena. Fan que et fixis i recordis ón son, cóm és allà on estan, etc.
Per últim, vull posar un exemple de com han utilitzat els colors.
A les imatges que hem vist anteriorment, veiem com han intensificat o saturat els colors per donar importancia a l'escenari o destacar alguna cosa important, però també han aconseguit jugar amb els colors fins arribar a barrejar-los amb la trama de la història. Veiem el següent exemple:
Explicaré una mica el que passava a aquestes alçades de la història per posar-nos una mica en context.
En aquesta escena hi han 3 protagonistes que tenen un paper molt rellevant: el que veiem a la imatge, un altre noi i una altre noia. Fins ara aquests protagonistes pensàven igual i cooperaven tots amb tots, però ara la història passa per un punt crític.
Per una banda, l'altre noi protagonista pensa d'una manera i vol fer certe coses; d'altra banda, l'altre noia, després d'haver descobert certes coses, comença a pensar diferent a com havia pensat fins ara i vol tirar per un altre camí.
Ara que en hem posat en context, aquest home que veiem a la fotografia, Willson, està indecís. Ell pot arribar a entendre la nova postura de la noia, però no acaba d'entendre perquè ha perdut el sentit tot el que havien pensat tots 3 fins ara. Està indecís i es troba en un punt que no sap que decidir.
A aquestes alçades de la història, els espectadors tenen definit un bàndol bó i un altre de dolent, i els colors de la imatge ajuden a pensar que les dues opcions estàn perfectament diferenciades.
Com podem veure, es troben en un camp, on el color de fons és el verd, però veiem com el personatge està entre els 2 camins.
Un dels camins, d'un verd viu i alegre, molt vistòs que anima a somriure.
L'altre camí, un verd trist, mort, on les plantes estan seques i mig pansides.
No dirè que va triar aquest personatge, no ve al cas, però la simple imatge, sense haver vist la sèrie i no saber res de la història, ens fa pensar que aquest home es troba en una situació on hi han 2 opcions, una aparentment bona i una aparentment dolenta, i no ens cal cap tipus d'explicació per concluir això.
En conclusió, els colors (ben utilitzats) parlen per si sols. És el clar exemple de "una imatge val més que mil paraules".
Fins aqui la entrada d'aquesta petita sèrie que recomano a tothom!
Deixo aquí un link per si algú sent curiositat i vol llegir una petita sinopsis o altres dades de la sèrie.
Fins la següent!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada